Església de Santa Maria
(Castelló de Farfanya - Noguera)

L’església de Santa Maria s’alça al vessant oriental del tossal del castell, en una posició dominant sobre la vila. Té els seus precedents en un temple romànic anterior, documentat des de començament del segle XII. El 1108, el vescomte Guerau Ponç II de Cabrera i la seva esposa Elvira el van donar a l’abadia de Sant Pere d’Àger. Posteriorment va ser la seu d’un priorat canonical dependent d’aquesta abadia, esmentat el 1258. El priorat disposava d’una comunitat de clergues i el seu prior havia de residir alternativament a Àger i a Castelló. Va ser secularitzat al segle XVI, però la comunitat de beneficiats, encapçalada per un prior, va continuar fins al segle XIX. Amb el pas del temps, l’edifici va perdre la seva funció parroquial i va quedar progressivament abandonat i deteriorat, fins arribar a esfondrar-se la volta de la nau.

L’edifici gòtic actual va ser promogut per la comtessa Cecília de Comenge, vídua del comte Jaume I d’Urgell i mare de Pere II d’Urgell. Les obres ja estaven en curs el 1348, segons acredita un llegat testamentari destinat a la seva construcció. La iniciativa s’inscriu en el període de puixança de la vila sota els darrers comtes d’Urgell, que hi tenien una de les seves residències principals.

És un edifici de nau única, dividida en tres trams, amb capçalera poligonal i capelles laterals obertes entre els contraforts. La construcció segueix l’esquema característic del gòtic català del segle XIV, amb una concepció espacial unitària i volums exteriors reforçats pels contraforts. La capçalera conserva grans finestrals apuntats, que contribuïen a il·luminar l’espai del presbiteri.

L’edifici disposa de dues portades. La de ponent, més senzilla i adovellada, podria conservar elements de l’església romànica precedent. La portada principal, situada al mur meridional i orientada cap a la vila, és una obra destacada del gòtic florit, probablement de mitjan segle XV. Presenta una porta rectangular emmarcada per arquivoltes apuntades i un arc conopial decorat amb florons de filigrana. Al timpà hi ha els escuts dels Foix-Bearn, vinculats al domini senyorial de la vila des de 1415. Per damunt s’obre una rosassa amb traceria calada.

Al costat de la portada meridional s’alça el campanar, amb un cos inferior de planta quadrada que es transforma en octogonal a la part superior. Les capelles laterals i el campanar corresponen a modificacions posteriors a la construcció de la nau (segle XVIII).

Un dels elements artístics més importants vinculats a Santa Maria és el seu antic retaule major de pedra, executat entre 1340 i 1380, que es conserva actualment a l’església parroquial de Sant Miquel. Al Museu de Lleida es conserva el retaule de Sant Francesc i una escena del retaule en pedra de Sant Andreu, del mestre Bartomeu de Robio, ambdues del segle XIV.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí