Església de Sant Miquel. Retaule de Santa Maria
(Castelló de Farfanya - Noguera)

El retaule de Santa Maria és una obra excepcional de l'escultura gòtica catalana del segle XIV. Procedeix de l'església de Santa Maria, situada al recinte del castell de Castelló de Farfanya, i actualment presideix l'altar major de l'església parroquial de Sant Miquel, on fou traslladat l'any 1936 després de l'incendi de l'antic temple. Per les seves dimensions, la qualitat escultòrica i la riquesa iconogràfica, és una de les obres més destacades de la producció de retaules de pedra a Catalunya. L'any 2014 fou declarat bé cultural d'interès nacional (BCIN).

L'obra, datada entre 1340 i 1380, s'atribueix a l'escultor Jaume Cascalls, una de les figures principals de l'escultura gòtica catalana, amb intervenció pictòrica atribuïda a Ferrer Bassa. És fet de pedra calcària, treballada en relleu i originalment policromada, i té unes dimensions aproximades de 6 m d'alçada per 5 m d'amplada. La seva execució s'inscriu en l'activitat artística vinculada a la cort dels comtes d'Urgell i a l'anomenada escola de Lleida.

El retaule està organitzat simètricament al voltant d'una fornícula central, que acull la imatge de la Mare de Déu amb el Nen. A banda i banda s'hi distribueixen dotze plafons -sis per costat-amb escenes dedicades a la vida de Maria i a la infantesa de Jesús. El conjunt, format per 87 peces de pedra calcària muntades sobre una estructura de suport, s'estructura en diversos carrers i registres superposats, rematats per gablets i pinacles calats de delicada ornamentació gòtica.

El cicle narratiu inclou els episodis de l'Anunciació, la Visitació, el Naixement, l'Adoració dels Reis, la Fugida a Egipte, la matança dels Innocents, Jesús entre els doctors i les noces de Canà. També s'hi representen la Dormició, l'Assumpció i la Coronació de Maria. La part inferior incorpora figures de profetes i apòstols, mentre que diversos àngels es disposen entre els plafons, reforçant el caràcter marià de la composició.

L'obra destaca per la combinació de narració religiosa i ornamentació arquitectònica. Els relleus presenten figures de volum accentuat, escenes amb diversos personatges i una composició que busca facilitar la lectura dels episodis evangèlics. La policromia original, de la qual encara es conserven restes, contribuïa a donar vivacitat a les escenes i a diferenciar-ne els elements.

El retaule va patir danys importants quan es va incendiar l'església de Santa Maria, l'any 1936. En ser una obra completament esculpida en pedra, l'estructura principal va sobreviure al foc. Malgrat això, l'altíssima temperatura va danyar i esquerdar la pedra, i el fum intens va calcinar la pràctica totalitat de la policromia i els daurats originals, deixant la superfície completament ennegrida. L'any 1987 el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya en va dur a terme una profunda restauració.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí