El conjunt de la Barceloneta (Barcelona - Sant Miquel del Port - L'Escullera - Barcelonès)


Barcelona - Barceloneta satèlit

Barcelona - Barceloneta satèlit (Foto: Google Maps, 2007)

Barcelona - Carrer Grau i Torras

Barcelona - Carrer Grau i Torras (Foto: Albert Esteves, 2007)



TipusConjunt urbanístic
PeríodeSegle XVIII
AutorPedro Martín Cermeño
Situació Barri de la Barceloneta
InterèsEspecial interès Interessant
El barri de la Barceloneta ocupa una zona triangular d'unes 70 ha que penetra dins la mar. El terreny va anar sorgint lentament després de la construcció del primer dic, cap al segle XIV, allà on hi hagué l'illot de Maians. Però el naixement del barri cal situar-lo a mitjan segle XVIII, projectat per l'enginyer militar Pedro Martín Cermeño, amb l'objectiu de resoldre els problemes d'habitatge que patia la ciutat, en un moment de represa econòmica coincidint amb el naixement de la burgesia mercantil i manufacturera. Va ser urbanitzat seguint un pla regular en forma de quadrícula, amb carrers estrets i illes rectangulars allargades. Les cases eren unifamiliars, de planta baixa i pis, obertes a dos carrers i amb una composició, materials i ornamentació força homogènia. la seva escassa altura era proporcional a l'amplada dels carrers, permetent una entrada adequada de llum solar. L'església de Sant Miquel del port constituïa l'epicentre del barri, que s'anà poblant de gent menestral, dedicada a activitats marineres i portuàries. Són molt poques les cases que resten sense alteracions d'aquella època.

El barri va canviar enormement a partir de mitjan segle XIX, amb el procés d'industrialització. S'hi instal·laren importants indústries, la més important de les quals fou la Maquinista Terrestre i marítima (1856). El barri va començar a créixer en extensió i, sobretot, en alçada, fins assolir els quatre pisos permesos damunt la planta baixa. Al mateix temps, van començar a fragmentar-se els habitatges fins a generalitzar-se el "quart de casa", de menys de 30 metres quadrats. L'increment demogràfic va ser brutal. Amb l'arribada del segle XX, molts edificis van adoptar l'estètica dominant a l'Eixample, entre l'eclecticisme i el modernisme. A partir d'aleshores i fins a la guerra, la vida cultural i associativa del barri va ser molt intensa.
  • Si voleu aportar més imatges o informació d’aquest element, cliqueu aquí

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP