Casa de la Misericòrdia
(Barcelona | Els Àngels - Barcelonès)


Barcelona - Casa de la Misericòrdia

Barcelona - Casa de la Misericòrdia (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Casa de la Misericòrdia

Barcelona - Casa de la Misericòrdia (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Casa de la Misericòrdia

Barcelona - Casa de la Misericòrdia (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Casa de la Misericòrdia

Barcelona - Casa de la Misericòrdia (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Casa de la Misericòrdia

Barcelona - Casa de la Misericòrdia (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Casa de la Misericòrdia

Barcelona - Casa de la Misericòrdia (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Casa de la Misericòrdia

Barcelona - Casa de la Misericòrdia (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Casa de la Misericòrdia

Barcelona - Casa de la Misericòrdia (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Casa de la Misericòrdia

Barcelona - Casa de la Misericòrdia (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Església de la Misericòrdia

Barcelona - Església de la Misericòrdia (Foto: Albert Esteves, 2015)

Barcelona - Casa de la Misericòrdia

Barcelona - Casa de la Misericòrdia (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Casa de la Misericòrdia, façana del pati interior

Barcelona - Casa de la Misericòrdia, façana del pati interior (Foto: Albert Esteves, 2019)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle XVI-XVII
AutorMagí Rius Mulet (reforma) / Antoni de Falguera Sivilla (reforma)
Situació Elisabets, 8-10 / Plaça Vicenç Martorell
L'hospici o asil de pobres, conegut després com a Casa de la Misericòrdia va ser fundat l'any 1581 pel sacerdot, teòleg i humanista andalús Diego Pérez de Valdivia, que residia a Barcelona d'ençà de 1578. Acollit sota la protecció del municipi i instal·lat en un nou recinte, a partir de 1584 'hospici va adoptar el nom d'Hospital de Nostra Senyora de la Misericòrdia. Des de 1684 la seva principal activitat va ser l'acollida de "donzelles necessitades d'empara".

El conjunt d'edificis, construïts en diverses èpoques, està format bàsicament pel mateix hospici, la capella i l'antic Col·legi de Sant Guillem d'Aquitània.

L'hospici està estructurat al voltant de dos grans patis allargats. En un dels cantons hi ha la façana lateral de l'església. S'hi accedeix des del carrer d'Elisabets per un passatge que té un portal rectangular el qual llueix a la llinda l'escut de la ciutat i la data de 1613 i que condueix a un altre portal de mig punt adovellat que té al seu damunt una imatge dins una fornícula barroca. A la façana que dona a la plaça Vicenç Martorell, restaurada modernament, es conserva una porta renaixentista amb un frontó triangular i la data de 1578.

Entre 1884-86, Magí Rius Mulet en fa una reforma, i també, a principis del segle XX, Antoni de Falguera Sivilla, per a acollir l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català