Església parroquial de Sant Andreu
(Sant Andreu de Llavaneres - Maresme)

Quan, al segle XVIII, es configura el nucli urbà de Sant Andreu de Llavaneres, sota la serra on hi havia l'església vella, sorgeix la necessitat de construir un nou temple dins del poble per facilitar l'accés dels feligresos. El nou temple s'inicià l'any 1752 però no es va acabar del tot fins ben entrat el segle XIX. El campanar es va enllestir el 1836 i la façana no es va concloure fins el 1865. El 1889 va ser reformada per l'arquitecte Eduard Mercader.

És un edifici d'un barroc classicista, amb una nau central de grans dimensions, coberta amb volta de canó, reforçada amb arcs torals, i capelles laterals intercomunicades, damunt de les quals hi ha tribunes, i un cor als peus. El campanar, refet després de la guerra, té un primer cos de planta quadrada i un cos superior octogonal. La portada és d'arc rebaixat, flanquejada amb pilastres de referència toscana, les quals suporten un entaulament molt auster, coronat amb una fornícula on ara hi ha una imatge moderna del sant patró.

A l'interior conserva el retaule major procedent de l'església vella, obra del segle XVII, de l'escultor Gaspar Huguet i del pintor italià Joan B. Toscano. De la mateixa època, o poc posteriors, són els retaules de Sant Joan Baptista, de Sant Antoni de Pàdua i de Sant Isidre, i també el Sant Crist de talla, que és del 1637 (vegeu fitxes específiques).

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí