Tipus | Edifici religiós |
Període | Segle XVI-XVII |
---|
Estil | Renaixement |
---|
Autor | Joan Morsegas, Lleonard Soler, Joan Parellada |
Situació |
Plaça de l'Església |
El lloc de Vila-seca va ser infeudat , entre 1162 i 1168, al cavaller Ramon d'Olzina. Estava dividit en dues jurisdiccions, Vila.seca del Comú, que pertanyia al cambrer de Tarragona, i Vila-seca de Solcina, que depenia de la família Olzina. Cap a 1525, el senyor de la primera, llavors l'arquebisbe Pere de Cardona, va adquirir el domini de la segona, i va decidir unir tots dos nuclis.
L'església actual va ser iniciada l'any 1588 sota el rectorat de Pere Gebellí i encarregada al mestre d'obres Joan Morsegas i continuada poc després per Lleonard Soler i Joan Parellada. Substituïa una església de menors dimensions, situada a tocar de l'actual carrer de la Font. L'any 1604 ja s'hi celebrava culte.
És un edifici d'una sola nau, amb absis poligonal i capelles entre els contraforts. La façana principal té una rosassa senzilla i un portal renaixentista emmarcat per dues columnes dòriques i un entaulament amb timpà triangular. El campanar, amb funcions de torre de defensa, va ser alçat l'entre 1605 i 1618. Cap a l'any 1880 es va construir, al seu costat, la capella Fonda o del Santíssim, d'estil barroc popular.
L'església posseïa un retaule barroc, dedicat a sant Esteve, i dos orgues, un de 1633 i un més monumental, de 1752. Tot plegat va ser destruït l'any 1936.