Església de Santa Maria
(Linyola - Pla d'Urgell)

La primera església de Santa Maria de Linyola està documentada des del segle XII. L'edifici actual degué ser iniciat ben entrat el segle XVI, encara en transició del Gòtic al Renaixement. Estava en construcció entre 1587 i 1600, segons el contracte trobat del mestre d'obres de Valls, Bartomeu Roig II. Consta d'una sola nau reforçada amb contraforts, entre els quals hi ha capelles, i un absis poligonal. A la façana, capçada amb una senzilla cornisa, hi destaca la portalada renaixentista i la rosassa, voltada d'un fris dentat. El portal és obra de l'italià Andrea Fortunato de Peregrinis, d'entre 1601 i 1603. Està emmarcat per dues columnes compostes que sostenen un entaulament amb volutes, damunt les quals hi ha tres imatges molt malmeses -una Anunciació: l'arcàngel Gabriel, la Verge i Déu Pare més amunt-. Cal destacar la sèrie de plafons esculpits que ornamenta l'intradós de l'arc de la porta. A la façana dreta hi ha una altra porta rectangular amb composició "a la romana". De la banda esquerra de la façana emergeix un magnífic campanar vuitavat dividit en dos trams. El primer tram mostra quatre cossos circulars, com garites defensives. Té la data de 1587.

Quant a l'antic retaule, estan documentats els seus tres autors: Claudi Perret, Francesc Rubió i Miquel Rubiol i la data de capitulació: 1604. Es tractava d'una gran peça composta que combinava pintura i escultura, pertanyent, segons Yeguas, a l'anomenat "segon Renaixement català". Cremat el 1936, només es conserven -malmesos- dos atlants en una col·lecció particular de Linyola.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí