Església de Santa Maria
(Capellades - Anoia)


Capellades - Església de Santa Maria

Capellades - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2009)

Capellades - Església de Santa Maria

Capellades - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2009)

Capellades - Església de Santa Maria

Capellades - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2009)

Capellades - Església de Santa Maria

Capellades - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2009)

Capellades - Església de Santa Maria

Capellades - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2009)

Capellades - Església de Santa Maria

Capellades - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2009)

Capellades - Església de Santa Maria

Capellades - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2009)

Capellades - Església de Santa Maria, vista aèria

Capellades - Església de Santa Maria, vista aèria (Foto: Google Maps, 2009)

Capellades - Església de Santa Maria

Capellades - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2009)

Capellades - Església de Santa Maria

Capellades - Església de Santa Maria (Foto: Joan Grífols, 2008)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle XIX
EstilNeoclassicisme
AutorA. Domingo / Antoni Tomàs
Situació Plaça Verdaguer, 1
InterèsEspecial interès Interessant
Les primeres notícies d'aquesta església són del segle X, quan va ser donada al monestir de Sant Cugat, de l'abat del qual va dependre fins a mitjan segle XIII. Des d'aquell moment i fins al segle XVIII va haver-hi tot un seguit de disputes entre els abats de Sant Cugat i l'arquebisbat amb relació a la jurisdicció de la parròquia. L'edifici, que d'inici devia ser romànic, va ser reedificat el 1643. Cap a la primeria del segle XIX s'havia tornat a quedar petit i es va decidir la construcció d'un nou temple, iniciat el 1805, però que no es va enllestir fins al 1860. Té planta basilical, tres naus amb capelles laterals, creuer i tres absis. Sobre el creuer hi ha una cúpula i una llanterna. El campanar té els dos cossos superiors octogonals. Va resultar molt malmesa durant la guerra civil i va ser restaurada entre 1944-46 amb la intervenció de Josep M. Jujol. En els anys posteriors, l'interior es va seguir enriquint amb aportacions de diversos artistes -locals i forans-, com ara Amadeu Freixes Vivó, que pinta escenes amb figures inspirades en gent del poble, l'escultura de Joan Campoy Romero i Ramon Cuello, pintures murals del grup Flamma i altres. De l'any 1976 són tant la capella del Santíssim, amb grans vitralls abstractes de Llucià Navarro, com els esgrafiats de la façana, amb les figures de sant Sebastià i santa Dorotea.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català