Castell de Can Taió
(Santa Perpètua de Mogoda - Vallès Occidental)


Santa Perpètua de Mogoda - Castell de Can Taió

Santa Perpètua de Mogoda - Castell de Can Taió (Foto: Albert Esteves, 2010)

Santa Perpètua de Mogoda - Castell de Can Taió

Santa Perpètua de Mogoda - Castell de Can Taió (Foto: Albert Esteves, 2010)

Santa Perpètua de Mogoda - Castell de Can Taió

Santa Perpètua de Mogoda - Castell de Can Taió (Foto: Albert Esteves, 2010)

Santa Perpètua de Mogoda - Castell de Can Taió

Santa Perpètua de Mogoda - Castell de Can Taió (Foto: Albert Esteves, 2010)

Santa Perpètua de Mogoda - Castell de Can Taió

Santa Perpètua de Mogoda - Castell de Can Taió (Foto: Albert Esteves, 2010)

Santa Perpètua de Mogoda - Castell de Can Taió

Santa Perpètua de Mogoda - Castell de Can Taió (Foto: Albert Esteves, 2010)

Santa Perpètua de Mogoda - Castell de Can Taió

Santa Perpètua de Mogoda - Castell de Can Taió (Foto: Albert Esteves, 2010)

Santa Perpètua de Mogoda - Castell de Can Taió

Santa Perpètua de Mogoda - Castell de Can Taió (Foto: Albert Esteves, 2010)

Santa Perpètua de Mogoda - Castell de Can Taió

Santa Perpètua de Mogoda - Castell de Can Taió (Foto: Albert Esteves, 2010)

Santa Perpètua de Mogoda - Castell de Can Taió, vista aèria

Santa Perpètua de Mogoda - Castell de Can Taió, vista aèria (Foto: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2010)

Santa Perpètua de Mogoda - Castell de Can Taió

Santa Perpètua de Mogoda - Castell de Can Taió (Foto: Albert Esteves, 2010)



TipusEdifici residencial
Període1911-1929
EstilHistoricisme
Situació Passatge de Can Taió
Evocació dels antics palaus medievals, l'edifici és obra dels anys vint del segle XX, promogut per Miquel Gomis i Güell. Els Güell havien adquirit la finca, formada originalment per dues cases del segle XVIII, can Miró i can Taió, l'any 1840. Consisteix en un gran recinte tancat, amb un pati interior al qual s'hi accedeix per un portal flanquejat per dues torres que recorden l'entrada del monestir de Poblet. L'edifici principal consta de quatre plantes, sent la superior una galeria oberta amb finestrals d'arc escarser i coronada per destacats pinacles, tot plegat amb elements decoratius extrets del gòtic civil català. Els murs que delimiten el recinte presenten diverses torres rectangulars o circulars, l'estil dels palaus romàntics centreeuropeus.
Després de la Guerra Civil, en què va ser ocupat per les milícies anarquistes, va allotjar una comunitat de monges i un centre de protecció de menors

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català