Església nova de Santa Eulàlia de Provençana
(L'Hospitalet de Llobregat | Santa Eulàlia - Barcelonès)

Església consagrada el 1957. És d'estil neoromànic, de tres naus, amb dos grans campanars paral·lels de planta quadrada, oberts en la seva part superior amb arquets de mig punt. L'edifici és de maó vist i tots els elements estructurals i ornamentals són una recreació de l'estil romànic.

Va existir un primer projecte de l'arquitecte Rubió i Bellver, que mostrava influències de Cuypers, creador de nombroses esglésies a Holanda de gust neogòtic. L'any 1925 va començar la construcció de l'edifici segons el projecte de Rubió. Es va aturar en diverses ocasions abans i després de la Guerra Civil. El 1952, finalment, es va reprendre amb un nou arquitecte, Manuel Puig Janer, aprofitant-se els fonaments i alguns murs i fragments escultòrics de la primera obra.

L'any 2012 els grafiters Rudi i House van acabar la decoració de l'absis encarregada pel rector Ramon Mor. Van adaptar la tècnica de l'esprai a l'espai a cobrir, l'absis, i a l'estil -romànic- i la temàtica requerits: la Verge amb el Nen, Santa Eulàlia i la representació d'una família obrera (a més del retrat del mateix rector, a iniciativa pròpia), com les del barri mateix.

A la plaça de l'església, Carles Buïgas -autor de la Font Màgica de Montjuïc- va construir una font de llum, forma i colors canviants el 1969. Era considerada la segona en importància de Catalunya d'aquest tipus.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí