Sant Pere del Bosc
(Lloret de Mar - La Selva)


Lloret de Mar - Sant Pere del Bosc

Lloret de Mar - Sant Pere del Bosc (Foto: Miquel Serrano -invarquit.cultura.gencat.cat-, 2006)

Lloret de Mar - Sant Pere del Bosc

Lloret de Mar - Sant Pere del Bosc (Foto: Josep M. Viñolas CC BY-SA 4.0, 2016)

Lloret de Mar - Sant Pere del Bosc

Lloret de Mar - Sant Pere del Bosc (Foto: Karsten Ratzke, 2015)

Lloret de Mar - Sant Pere del Bosc

Lloret de Mar - Sant Pere del Bosc (Foto: Miquel Serrano -invarquit.cultura.gencat.cat-, 2006)

Lloret de Mar - Sant Pere del Bosc

Lloret de Mar - Sant Pere del Bosc (Foto: Miquel Serrano -invarquit.cultura.gencat.cat-, 2006)

Lloret de Mar - Sant Pere del Bosc

Lloret de Mar - Sant Pere del Bosc (Foto: Miquel Serrano invarquit.cultura.gencat.cat, 2006)

Lloret de Mar - Sant Pere del Bosc

Lloret de Mar - Sant Pere del Bosc (Foto: Miquel Serrano -invarquit.cultura.gencat.cat-, 2006)

Lloret de Mar - Sant Pere del Bosc. Postal antiga

Lloret de Mar - Sant Pere del Bosc. Postal antiga

Lloret de Mar - Sant Pere del Bosc. Posta antiga

Lloret de Mar - Sant Pere del Bosc. Posta antiga

Lloret de Mar - Sant Pere del Bosc. Retaule barroc desaparegut el 1936

Lloret de Mar - Sant Pere del Bosc. Retaule barroc desaparegut el 1936



TipusEdifici residencial
Període1888-1910
EstilHistoricisme
Situació Camí de Sant Pere del Bosc
InterèsEspecial interès Interessant
L'església de Sant Pere del Bosc va ser una capella eremítica, esmentada des del segle XIV -dedicada a Sant Pere i a Santa Maria de Gràcia-, que l'any 1694 es va unir a la comunitat de Sant Pere de Galligants després que l'església resultés malmesa per un atac dels francesos. L'any 1759 va ser reconstruïda en estil barroc. D'aquella època era un retaule, cremat l'any 1936.

Després de la desamortització, el 1860 va ser adquirida per Nicolau Font i Maig, comte de Jaruco, un indiano enriquit a Cuba (concretament, a Jaruco), que el 1898 hi va edificar un gran casal senyorial -ara convertit en restaurant-. i va refer l'església en estil neogòtic. És un temple de tres naus amb un destacat campanar coronat amb un afilat pinacle.

Un dels hereus de Nicolau Font, Agustí Cabanyes, hi va fundar un asil l'any 1922.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català