Castell de Sant Iscle o de Vidreres
(Vidreres - La Selva)


Vidreres - Castell de Sant Iscle

Vidreres - Castell de Sant Iscle (Foto: Albert Esteves, 2011)

Vidreres - Castell de Sant Iscle

Vidreres - Castell de Sant Iscle (Foto: Albert Esteves, 2011)

Vidreres - Castell de Sant Iscle

Vidreres - Castell de Sant Iscle (Foto: Albert Esteves, 2011)

Vidreres - Castell de Sant Iscle

Vidreres - Castell de Sant Iscle (Foto: Albert Esteves, 2011)

Vidreres - Castell de Sant Iscle

Vidreres - Castell de Sant Iscle (Foto: Albert Esteves, 2011)

Vidreres - Castell de Sant Iscle

Vidreres - Castell de Sant Iscle (Foto: Albert Esteves, 2011)

Vidreres - Castell de Sant Iscle

Vidreres - Castell de Sant Iscle (Foto: Albert Esteves, 2011)

Vidreres - Castell de Sant Iscle

Vidreres - Castell de Sant Iscle (Foto: Albert Esteves, 2011)

Vidreres - Castell de Sant Iscle

Vidreres - Castell de Sant Iscle (Foto: Albert Esteves, 2011)

Vidreres - Castell de Sant Iscle

Vidreres - Castell de Sant Iscle (Foto: Albert Esteves, 2011)

Vidreres - Castell de Sant Iscle

Vidreres - Castell de Sant Iscle (Foto: Albert Esteves, 2011)

Vidreres - Castell de Sant Iscle

Vidreres - Castell de Sant Iscle (Foto: Albert Esteves, 2011)



TipusCastell
PeríodeSegle XIII a XV
EstilRomànic
Situació Camí de terra que surt de la ctra. de Vidreres a Llagostera
InterèsEspecial interès Interessant
ProteccióBé cultural d'interès nacional (BCIN)
Documentat des de l'any 1194 (castrum Sancti Aciscli), està situat en un turó, prop de Can Gener, damunt la riera d'en Llobet. Integrat dins el vescomtat de Cabrera, l'any 1241 va ser cedit als templers però va retornar als Cabrera el 1310.

Sembla que va ser construït en dues fases. La més antiga (segles XII-XIII) ens ha deixat una torre de planta circular, de tres pisos, revestida de carreus que només es conserven a la part inferior, i restes de murs adossats. La segona fase constructiva (segle XIV) comprèn l'esmentat revestiment i un recinte amb murs atalussats i torres, on hi havia la porta d'entrada.

D'època romànica és també la capella dedicada a sant Iscle i santa Victòria, de la qual en resta només el basament i una part de l'absis. En aquesta capella es conservaren les relíquies dels sants màrtirs fins que van ser traslladades a Breda l'any 1263. La capella va ser reformada als segles XV i XVI.

Des de l'any 2004 s'estan realitzant campanyes d'excavació que han permès netejar l'entorn i que han posat al descobert parts de l'estructura fins ara amagades, així com sitges i objectes de ceràmica medievals.

L'accés no és difícil (s'hi pot arribar en vehicle tot terreny o fent el darrer tram a peu).

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català