Castell de Palau-surroca
(Terrades - Alt Empordà)


Terrades - Palau-surroca

Terrades - Palau-surroca (Foto: Albert Esteves, 2011)

Terrades - Palau-surroca, capçalera fortificada de l'església

Terrades - Palau-surroca, capçalera fortificada de l'església (Foto: Albert Esteves, 2011)

Terrades - Palau-surroca

Terrades - Palau-surroca (Foto: Albert Esteves, 2011)

Terrades - Palau-surroca

Terrades - Palau-surroca (Foto: Albert Esteves, 2011)

Terrades - Palau-surroca

Terrades - Palau-surroca (Foto: Albert Esteves, 2011)

Terrades - Palau-surroca

Terrades - Palau-surroca (Foto: Albert Esteves, 2011)

Terrades - Palau-surroca

Terrades - Palau-surroca (Foto: Albert Esteves, 2011)

Terrades - Palau-surroca

Terrades - Palau-surroca (Foto: Albert Esteves, 2011)



TipusCastell
PeríodeSegle XIII a XV
Situació Camí que surt del km 3,1 de la ctra. de Llers a Terrades
ProteccióBé cultural d'interès nacional (BCIN)
Palau-surroca és un petit nucli format per unes poques masies i centrat pel castell, transformat en masia, que també inclou la capella de Sant Llorenç.

Fins el segle es va denominar només Palau. Els palau estan documentats des del segle XIII, tot i que tant el castell com l'església poden ser d'origen anterior. Amb el casament de la pubilla, Joana de Palau, amb Joan Jofre Ça Roca, el 1425, va començar a conèixer-se com a Palau-sarroca i posteriorment Palau-surroca. L'any 1695, i també per matrimoni, va passar a mans de la família Crosses i d'aquesta, al segle XVIII, als Dot, senyors de Boadella.

És probable que l'església de Sant Llorenç fos anterior al castell, alguns estudiosos la situen al segle X. La fortalesa construïda al seu entorn es degué alçar cap als segles XII-XIII, però els murs actuals són posteriors, de cap al segle XIV-XV. Al Llibre del Sindicat Remença de 1448, de l’Arxiu Municipal de Girona, consta que es va celebrar una reunió d’homes de remença al Palau de Terrades. També en un document de l'any 1458 se'l denomina Palau de Terrades nuch Çarroca. Al segle XIX, potser just després de les destruccions ocasionades pels francesos, el conjunt d'edificis es va transformar en masia i es va destinar a usos agrícoles.

L'església està situada a la part septentrional del conjunt. Té una sola nau capçada amb absis semicircular. Amb la fortificació del conjunt, l'absis va ser engruixit i sobrealçat fins a transformar-se en una veritable torre defensiva.

El castell i l'església són de propietat privada i no són visitables.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català