Monestir de Santa Maria de Vilabertran
(Vilabertran - Alt Empordà)

Antiga canònica agustiniana fundada cap a la segona meitat del segle XI pel clergue Pere Rigald. Constitueix un conjunt monumental de gran interès format per l'església, el claustre, les antigues dependències monacals i el palau abacial.

D'ençà de la seva fundació el monestir va anar creixent i entre 1080 i 1100 es va construir una nova església mercès a les nombroses donacions rebudes. Poc després va morir l'abat Rigald, la tomba del qual va ser objecte de gran veneració durant segles.

El cenobi va anar rebent noves deixes i les seves possessions van arribar a assolir una gran importància durant els segles XII, XIII i XIV. Entre els segles XII i XIII es van construir el claustre i les dependències annexes. Al segle XV es va alçar el palau abacial.

L'any 1592, el papa Climent VIII, a petició del rei Felip II, les canòniques agustinianes, i entre elles la de Vilabertran, van ser secularitzades. El monestir va esdevenir una col·legiata secular amb un arxipreste i catorze canonges.

La davallada definitiva del monestir comença a la fi del segle XVIII, amb el saqueig de les tropes franceses i culmina el 1835 amb la desamortització i el subsegüent abandó, tret de l'església que continuà sent la parroquial del poble. L'any 1934 s'inicien les primeres obres de restauració que tenen la seva continuïtat després de la Guerra i de nou als anys vuitanta, ja a càrrec de la Generalitat, que és el seu actual propietari. Cada any s'hi celebra un festival de música clàssica dedicat a Franz Schubert.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí