Monestir de Sant Llorenç de Sous
(Albanyà - Alt Empordà)

L'antic monestir de Sant Llorenç de Sous, vinculat al comtat de Besalú, va tenir una gran importància durant l'alta edat mitjana. Un document de l'any 871 l'esmenta com a possessió del monestir de Sant Aniol d'Aguja, però al 899 ja pertanyia a la catedral de Girona. Posteriorment assolí la seva independència i va anar prosperant ben bé fins al segle XV. Els terratrèmols de 1427-29 van deixar l'església enrunada i l'any 1438 només en restaven dos monjos. A la fi del segle XVI va passar a dependre de Sant Pere de Besalú.

Les ruïnes del conjunt monàstic, restaurades modernament, mostren les restes d'una capella pre-romànica (segles IX-X), embegudes dins l'estructura del gran temple de tres naus, de mitjan segle XI. Aquest conserva encara la capçalera amb un absis central, sota el qual hi h la cripta, i dues absidioles, ornades exteriorment amb bandes i arcuacions llombardes. Les tres naus estaven separades per arcs formers, suportats per columnes rectangulars, amb una lleugera forma de creu. Només s'han conservat els de l'ala nord. La nau central era més alta. Sembla que, després dels terratrèmols, la nau de migjorn va ser tancada i separada de les altres dues, segurament esfondrades. La porta principal, emmarcada entre dos contraforts és de mig punt. El frontis era precedit d'un nàrtex o atri, construït pocs anys després de la nau. hi ha una altra porta, de característiques semblants a la principal, que comunica l'església amb el claustre.

El claustre, dels segles XII-XIII, té planta de trapezi. Es conserva sencera l'ala nord, coberta amb volta de quart de cercle i tancada amb un mur on s'obren tres finestres de mig punt i dues arcades als extrems que comuniquen amb les altres galeries. Aquest tram està bastit amb carreus de pedra calcària, ben tallats i polits. Les altres ales eren molt diferents, amb arcs adovellats suportats per columnes de fust llis i capitells amb decoració vegetal molt senzilla i idèntica entre ells. S'ha pogut reconstruir un tram de l'ala oest amb diverses peces recuperades durant les excavacions.

Pel que fa a les dependències monàstiques, es conserven les restes enrunades de diverses estances dels segles XII al XIV.

Al segle XIX, amb la desamortització, el conjunt va ser reconvertit en una església parroquial i una rectoria, amb cementiri al costat. El claustre va esdevenir un hort. L'any 1936 va ser definitivament abandonat. L'any 1984 es van iniciar les obres de restauració i avui és un conjunt visitable de gran interès històric i arquitectònic.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí