Sant Pere d'Albanyà
(Albanyà - Alt Empordà)


Albanyà - Església de Sant Pere

Albanyà - Església de Sant Pere (Foto: Rosa Lerma, 2021)

Albanyà - Església de Sant Pere

Albanyà - Església de Sant Pere (Foto: Francesc Vidal-Barraquer, 2021)

Albanyà - Església de Sant Pere

Albanyà - Església de Sant Pere (Foto: Francesc Vidal-Barraquer, 2021)

Albanyà - Església de Sant Pere

Albanyà - Església de Sant Pere (Foto: Albert Esteves, 2014)

Albanyà - Església de Sant Pere

Albanyà - Església de Sant Pere (Foto: Albert Esteves, 2014)

Albanyà - Església de Sant Pere

Albanyà - Església de Sant Pere (Foto: Albert Esteves, 2014)

Albanyà - Església de Sant Pere

Albanyà - Església de Sant Pere (Foto: Albert Esteves, 2014)

Albanyà - Església de Sant Pere

Albanyà - Església de Sant Pere (Foto: Albert Esteves, 2014)

Albanyà - Església de Sant Pere

Albanyà - Església de Sant Pere (Foto: Albert Esteves, 2014)

Albanyà - Església de Sant Pere

Albanyà - Església de Sant Pere (Foto: Josep Salvany -Fons Salvany, Biblioteca de Catalunya-, 1920)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle X a XII
EstilRomànic
Situació Plaça Major
InterèsEspecial interès Interessant
És l'església d'un antic monestir, edificat cap a l'any 820, al començament de la reconquesta. Un document de l'any 844 l'esmenta com a abadia independent, tot i que els documents posteriors en fan referència com a possessió de Santa Maria d'Arles, la qual s'integrà l'any 1078 als dominis del monestir de Moissac. En tot cas, degué ser una comunitat molt reduïda. Se sap que l'any 957 es va consagrar una nova església.

El temple que ens ha pervingut s'adiu amb la tipologia d'esglésies romàniques empordaneses del segle X i començament de l'XI, de tres naus amb transsepte i capçalera triabsidal. El frontis, en canvi, és molt més tardà, a cavall entre els segles XII i XIII. Presenta un tipus de carreus força diferents, més ben tallats i enfilats. La portalada presenta quatre arquivoltes degradades, amb guardapols, llinda monolítica i timpà llis. Al seu damunt hi ha una finestra de característiques semblants, i al capdamunt, el campanar d'espadanya, de dos ulls. L'absis central va ser sobrealçat, probablement en època baixmedieval.

Encastada a la façana principal hi ha una làpida, amb una inscripció, de l'any 1360.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català