Monestir de Sant Feliu de Guíxols
(Sant Feliu de Guíxols - Baix Empordà)

El monestir de Sant Feliu de Guíxols va ser fundat en data incerta cap a començament del segle X al mateix indret on ja havia hagut una fortificació anterior, potser d'època tardo-romana. Sembla que va patir els estralls d'una ràtzia sarraïna l'any 965. El primer esment documental és de l'any 968, en època de l'abat Sunyer. Durant el segle XII es va anar formant una vila a l'entorn del monestir i es va obtenir el permís reial per erigir-hi una fortalesa. Des de 1515 va formar part de la Congregació Benedictina de Valladolid i van començar a succeir-se els abats forasters. Es va mantenir actiu fins a la desamortització, l'any 1835.

El conjunt actual és fruit de les nombroses reformes i ampliacions dutes a terme al llarg dels segles. De període romànic (segles X-XII), és la part corresponent al frontis de l'església, construït entre les torres del Corn i del Fum, amb la Porta Ferrada com element més destacat. Un tram de nau, cobert amb volta de canó, és d'aquella època. Durant els segles XIV-XV, es va reformar completament la part central i la capçalera de l'església, en estil gòtic. També es va fortificar tot el recinte, amb cinc torres i un pas de ronda entre elles. La més ben conservada d'aquestes torres és la dels Reis o de Tramuntana. Al 1591, es va construir la sagristia i al segle següent es van afegir dues capelles intercomunicades, a manera de naus laterals. Al començament del segle XVIII, es va efectuar la construcció de l'ala barroca del monestir, així com l'Arc de Sant Benet, que donava accés al clos monacal. A l'inici del segle XX, el conjunt arquitectònic, amb els nombrosos afegits de construccions parasitàries, presentava un aspecte bigarrat que no permetia identificar els trets estructurals de l'obra. L'any 1931 es van iniciar les obres de restauració que s'han anat succeint fins als nostres dies.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí