Església de Santa Maria
(Guissona - Segarra)

L'origen de l'església de Santa Maria de Guissona és un priorat canonical, filial de la canònica d'Urgell, documentat des de l'any 1037. La consagració del temple es va dur a terme l'any 1098, al mateix indret on, segons la tradició, ja hi havia hagut una església paleocristiana. La canònica va ser secularitzada durant el segle XIII i va subsistir com a canònica secular fins al XIX.

L'edifici actual va ser construït entre 1776 i 1800, a causa de l'esfondrament del temple antic (1772). Va ser projectat per Marià Enric i Josep Burrià, influïts per la seu nova de Lleida, i les obres van ser dirigides per l'arquitecte lleidatà Feliu Borràs. Va conservar alguns elements de l'església antiga, com el campanar, de 1688, i les capelles del Claustre i del Sant Crist. Consta de tres naus, la central coberta amb volta de creueria i les laterals amb voltes de llunetes, suportades per grans pilastres octogonals amb capitells corintis. El creuer està cobert amb una cúpula decorada amb les figures dels Evangelistes. Hi ha tres capelles laterals a cada banda. La façana principal és plenament barroca, amb una gran portalada concebuda a mode de retaule.

A l'interior del temple hi ha diverses obres de gran interès artístic. Entre elles, dues peces del desaparegut Retaule de les Ànimes, obrat al taller de Joan Grau durant el segle XVII. A una de les capelles laterals s'hi venera la Mare de Déu del Claustre, una escultura de pedra del segle XV, situada dins un magnífic retaule barroc, començat l’any 1698 i acabat el 1705.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí