Casa Gomis (La Ricarda)
(El Prat de Llobregat - Baix Llobregat)

La relació entre l'arquitecte i els propietaris Ricardo Gomis i Inés Bertrand s'allarga des del 1949 fins al 1963 per a la construcció de la casa, tot i que Bonet Castellana vivía a l'Argentina. El projecte finalment acceptat és el segon dels que va presentar, de l'any 1953.

Es concep l'edifici com un tot unitari on domina l'harmonia, l'equilibri i la diafanitat, atenent a tots els detalls (Bonet dissenya mobles i complements i fins i tot, fixa la seva disposició en la gran sala d'estar). I, cosa inusual a l'època, es planteja respectant la natura: les dunes (com s'evidencia en les ondulacions del terreny), els pins (que condicionen el disseny de la casa) i l'aigua (es projecta una bassa pluvial que ara és una piscina).

El resultat és un seguit de pavellons en forma d'hangar i coberts amb volta catalana en una planta asimètrica, sense vistes a la platja, que evoquen anteriors treballs de l'autor fets a Uruguai (Casa Berlingieri). Amb diferents ales: zones comunes (només la cuina està tancada per un mur, i amb un soterrani de servei, il·luminat per una rasa exterior) i personals, totes intercomunicades.

Els materials són les bigues d'acer, el formigó armat, el gres vitrificat i el vidre, principalment, per a conformar uns espais on es juga amb la llum filtrada per les gelosies foradades o omplertes amb cristalls circulars de colors o cibes. L'ús de la ceràmica significa, per Mireia Freixa, "l'intent de l'arquitectura racionalista d'integrar el moviment modern i la tradició mediterrània". Aquí, Bonet recorre a la col·laboració del ceramista Toni Cumella i de la fàbrica Cucurny de Montmeló.

La casa Gomis va ser un cau avantguardista en mig de la grisor del moment; refugi del Club 49, dels intel·lectuals i artistes catalans més amatents als corrents internacionals.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí