Església de Santa Maria la Major
(Prades - Baix Camp)

A la carta de poblament atorgada pel comte Berenguer IV als pobladors de Prades, l'any 1159, se'ls concedia el dret a alçar una església. La construcció es devia iniciar poc després i es correspondria amb l'església del castell, dedicada a sant Miquel. Un document de 1194 ja l'esmenta com una de les parròquies de l'arxidiòcesi de Tarragona. Entre els segles XIII i XIV, Prades va experimentar un fort creixement i es va fer necessària la construcció d'una església més gran.

L'edifici actual és gòtic, dels segles XIV-XV, tret de la façana principal, fruit d'una reforma del segle XVII, que la va ampliar i en va canviar l'orientació. Consta d'una nau coberta amb volta apuntada sostinguda per arcs ogivals diafragmàtics, capçada amb un absis poligonal, sobrealçat i reforçat amb contraforts. Les capelles laterals estan cobertes amb voltes de creueria. La capella del Santíssim es correspon amb l'antic altar major.

L'actual porta lateral, coneguda com la "porta falsa", era la porta original. Està formada per dues arquivoltes adovellades, de mig punt, amb guardapols que descansen sobre impostes, amb decoració vegetal.

La façana principal juga amb el contrast entre la pedra arenisca vermellosa de la nau i el campanar, amb la pedra calcària blanca que podem veure al frontó del coronament i a la portalada. Aquesta, de tradició renaixentista, presenta una obertura de mig punt flanquejada per dos parells de columnes amb capitells jònics que suporten un entaulament molt desgastat, capçat amb un frontó triangular partit i una fornícula central, molt malmesa. Té inscrita la data de 1850, època en que es devia fer alguna reforma.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí